exemple:
anar as castell, anar as Trenc
aturada des porter, illa des Bot
passar pes camins, passar pes Castell
cas ferrer, Cas Català
No hi ha contracció, però, quan l'article masculí s'apostrofa amb el mot que acompanya. Per exemple:
anar a s'Arenal
acomiadar-se de s'al·lota
per s'illa
ca s [...]
L'adjectiu compost comptable administratiu s'escriu
separat, sense guionet i sense cap conjunció que uneixi un i altre
formant. Quan s'ha de flexionar en gènere i nombre, ho fan els dos
membres que el componen. Per exemple: tècnic comptable
administratiu, gestió comptable administrativa [...]
En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.
Per fer el [...]
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de bé, béns i be, bens.
S'escriu bé, béns en els casos següents:
amb el significat de 'benefici' o 'riquesa [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de té i te.
S'escriu té en el cas següent:
quan és una forma del verb tenir: Té un gran cor; Té, vint euros [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de pèl, pèls i pel, pels.
S'escriu pèl, pèls amb el significat de 'vellositat': no tenir ni un pèl, posar els [...]
part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si [...]
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]